Àrea temàtica
Microbiologia i patologia infecciosa

ca - rickèttsia n f

Definició
Gènere de bacteris (Rickettsia sp) de la família de les rickettsiàcies, constituït per cèl·lules gramnegatives en forma de bacils curts (0,3-0,5 µ × 0,8-2,0 µ), immòbils. No s'han pogut cultivar mai en cultius axènics, per la qual cosa s'havia considerat aquests bacteris pròxims als virus. Creixen en el citoplasma, i de vegades en el nucli, de cèl·lules d'artròpodes i d'alguns vertebrats, i la seva temperatura òptima de creixement és 32-35°C. R. akari causa la verola rickettsiana humana; el principal vector és un àcar, i el reservori de la rickèttsia es creu que és el ratolí comú. R. australis causa el tifus de Queensland, transmès per una paparra. R. conorii causa la febre botonosa, coneguda també com a febre exantemàtica mediterrània, febre marsellesa, febre de la paparra de Kènia, febre de la paparra de l'Índia, o altres noms que designen la localitat on s'hagi descrit; és transmesa per diverses espècies de paparres (del gos i de rosegadors salvatges). R. prowazekii és l'espècie més estudiada, en la qual es basa la descripció del gènere. Les cèl·lules són normalment petites, però presenten una gran variació; en cultius en fase estacionària poden trobar-s'hi cèl·lules allargades, d'uns 4 µ, soles o formant cadenes curtes. Causa el tifus exantemàtic, que es transmet pel poll humà (Pediculus humanus). Des del 1998 es coneix la seqüència completa de bases del seu DNA. Té aproximadament 1,1 milions de parells de bases i uns 834 gens. R. quintana és l'antic nom de Rochalimaea quintana. R. rickettsii causa la febre de les Muntanyes Rocalloses, transmesa per diverses espècies de paparres. R. sibirica causa el tifus exantemàtic siberià; és una espècie molt semblant a R. rickettsii, però les seves soques no són generalment tan virulentes per a l'espècie humana i altres animals. R. tsutsugamushi té unes cèl·lules normalment més petites que les altres espècies del gènere; rarament ultrapassa 1,5 µ de llargària. Causa la febre fluvial del Japó, transmesa per àcars, i se'n coneixen tres tipus antigènics principals.

Nota
La denominació rickèttsia prové del nom de Howard T. Ricketts, bacteriòleg nord-americà.